Lluita per la terra! Afilia't a les JIxC

Les JIxC, a la romeria andalusa de Torroella

Aquest diumenge 13 de març, una nombrosa delegació juvenil identitària va assistir a la romeria andalusa de Torroella de Montgrí, on van tenir un stand propi del partit, on facilitar informació del partit a tot aquell qui s'acostava, en un gran ambient festiu i de germanor. 
Les Joventuts, a la carpa que van organitzar, van demanar firmes contra la construcció de la nova mesquita al municipi gironí, així com van oferir informació sobre les JIxC i el projecte identitari de PxC.




 
També es va poder comprovar el rebuig total dels veïns en assabentar-se de la construcció de una mesquita al municipi; però la gent va respondre amb tot el seu suport en donar la notícia que PxC es presentará a les properes eleccions municipals a Torroella de Montgrí, amb Enric Juan com a cap de llista.
A la carpa vam poder veure un bonic detall en mostrar les JIxC, a més de la nostra senyera, una bandera d'Andalusia que simbolitzava la unió dels catalans amb els andalusos que van venir a treballar a Catalunya als anys 50 i 60.


En paraules del delegat de Girona de les Joventuts, Sergio Conce: "Posar en dubte l'adaptació dels andalusos a Catalunya es una fal.làcia i això ho demostra el fet de que molts d'ells van venir a aixecar la nostra terra. La casta política prefereix a un musulmà que parli molt bé el català i balli la sardana, abans que un andalús treballador que cotitzará tota la seva vida. Els andalussos son tan de casa com qualsevol català, evidentment perquè tots som espanyols."


Els veïns de Torroella tenen l'esperança que ben aviat poguem ser primer els de casa.

Les JIxC es mobilitzen contra la mesquita de Torroella

Nota de premsa oficial de PxC a la web del partit

Girona | Redacció.- Les Joventuts Identitàries per Catalunya de Girona han acordat endegar mobilitzacions per paralitzar l’edificació d’un centre de culte musulmà al municipi de Torroella de Montgrí en el marc d’una reunió celebrada a la capital gironina.

Els dirigents juvenils gironins Sergio Conce i Enric Juan, van informar els assistents vinguts de diferents localitats de la província que “l’espasa de Sant Jordi ens guiarà per deslliurar Catalunya de la islamització”. 

D’igual mode van informar del desplegament dels estatuts aprovats a la primera Assemblea Nacional celebrada a L’Hospitalet de Llobregat el passat mes de març.

Els líders juvenils van mostrar la seva satisfacció per l’obertura de noves delegacions arreu de Catalunya i van manifestar la seva voluntat de “ser presents en la vida social i política catalana”.

Luz al final del tunel

Article extret del bloc del vicepresident de les JIxC, Carlos Oliva

3 de mayo del 2012. Bolivia expropia TDE, la filial de Red Eléctrica. Argentina expropió hace 15 días YPF. El rey se rompe la cadera cazando elefantes, Urdangarín trata de pactar con la fiscalía, aceptando su culpabilidad, y la CEOE admite que habrán 6 millones de parados, con o sin esta reforma laboral redactada por un gobierno que, después de más de 100 dias, demuestra que su función es la de hacer de cobrador del frac de las élites, los bancos y los dictámenes europeos. La izquierda del sistema, desprestigiada por 7 años de inacabables episodios de ridículo y desvergüenza que nos han llevado a la ruina. La derecha liberal, desgastada en apenas 100 dias de gobierno.

El Partido Socialista ha demostrado ser indigno de la confianza de los trabajadores honrados. El Partido Popular ha venido a expoliarnos, robarnos y engañarnos tras años de repetir que no ivan a subir los impuestos. Tienen la excusa del gobierno anterior para actuar como les encanta: practicando un servilismo extremo a las élites económicas y los mercados, y haciendo uso de políticas ultraliberales antisociales para acabar con los derechos que tantos años les costaron ganarse a nuestros padres, abuelos…

En este panorama de descrédito absoluto, emerge una falsa alternativa totalmente prostituida al sistema como es Unión Progreso y Democracia, con el único objetivo de tapar el hueco que blinda al modus vivendi de la casta política, compuesta por los partidos implantados desde hace años. Y aparentemente las únicas voces de protesta a todo esto, con gran cobertura mediática por parte del sistema, son la extrema izquierda representada electoralmente por IU en España, y ICV en Catalunya, así como la CUP y otros grupúsculos violentos que desean destruir la paz social y deportar a Siberia a sus detractores. Grupos que pueden pasar por democráticos, pero que se dedican a financiar movimientos callejeros de agitación y violencia urbana, contra todo mobiliario público, o adversario político que plante cara a sus intenciones, siempre desde el amparo, curiosamente, de quienes dicen hacerle frente.

Esta última semana hemos podido verlo con la persecución personal que han sufrido Josep Anglada, y la también regidora vicense Marta Riera. Un bochornoso capítulo que demuestra la situación de extrema  inestabilidad imperante en una sociedad destruida. El sistema haciendo aguas, poco a poco, la ultraizquierda agitando las calles, y la verdad reclamada por nuestra voz. Lo cierto es que la única oposición real a todo el corralito político que tienen instaurado los amos del sistema, no es otra que el movimiento identitario que poco a poco se expande, crece, avanza imparablemente y absorbe ciudadanos cabreados, desengañados, desesperados con el sistema injusto, amoral, que nos ha legado una patria decadente y en proceso de degeneración.

Nuestra propuesta frente al caos, frente a la sinrazón y el contradios, frente a la denigrante imagen que tiene una nación antes respetada y ahora hazmereír del mundo, frente a este estado de cosas que día a día se agrava; es una propuesta innegablemente firme, incuestionable y poderosa. Una respuesta frente a un mundo moderno que no nos gusta, en el que no queremos vivir y en el que tenemos la responsabilidad de luchar incesantemente hasta conseguir recuperar la grandeza moral, social y nacional de esa Patria en la que merecen vivir nuestros hijos. Una nación plural, de tradiciones, de justicia social y soberanía propia.

Por todo esto, y porqué dia a día el movimiento identitario se expande como una gota de aceite por toda la geografía hispánica, comenzando desde la España catalana dónde el crecimiento imparable de nuestro tejido social es indiscutible, quiero transmitir ganas, motivación y arrestos para seguir defendiendo esta revolución contra el sistema.

La luz ya se ve al final del tunel.

Contra nosaltres no podràn mai

NO NOS CALLARÁN NUNCA

Aquí us deixem un vídeo més, recomanem fer-ne la màxima difusió. Interessats a noves afiliacions envieu-nos un correu a jixc@pxcatalunya.com

Bressols o taüts

Una situació econòmica social desastrosa i sense solució d'esmena amb els paràmetres del liberalisme, amb un deute impagable generat per un sistema que “treballa en fals” i agreujada per polítics irresponsables. Les nostres llibertats retallades dia a dia. La delinqüència desbordada davant un govern que definitivament ha abandonat aquesta batalla. El desmantellament gradual del sistema de la seguretat social, la degeneració i manca de valors ètics, fins i tot el desastre ecològic al que ens porta la desraó del materialisme exacerbat pel propi sistema.

Tot un corol·lari, encara que molt resumit, que ens mostra la gravetat de la situació actual. No obstant això, davant la falta de relleu generacional que garanteixi la supervivència del nostre poble i cultura, tot el que acabem d'esmentar són nimietats, si, simples nimietats perquè si no hi ha un “demà”, llavors “l’avui” manca d'importància.

En la concepció identitària l'important és la comunitat i com a comunitat som els hereus-transmissors d'un llegat mil·lenari. Com a comunitat i individus som una baula més en la cadena, la funció principal de la qual és rebre, engrandir i transmetre tota la cosmovisió del món que conforma la nostra cultura i civilització. Amb aquesta afirmació, al pas d'objeccions, deixem de pas resolta tota discussió basada en criteris d'egoisme personal. No entrem en l'opció  avortament si  o avortament no, com a transmissors que som no hem de ni podem contemplar-la, és així de senzill . Al contrari, existeix l'obligació de “passar el testimoni” que en el seu moment ens va ser lliurat.

Dit això que mostra amb claredat la nostra posició vegem que està passant. La majoria no té fills argumentant la dificultat econòmica de la seva criança i educació, això és cert, molts altres simplement no tenen fills perquè no volen, el seu egoisme els pot més. Malgrat això fa amb prou feines dues generacions, amb la precarietat material com a principal protagonista, els nostres avis sí tenien descendència. Ells no havien rebut el rentat de cervell actual, simplement es comportaven com és natural a qualsevol poble amb esperit vitalista, tenint fills. Per si no fos poc el raonament de tenir pocs fills, alguns ni això, amb la finalitat de donar-los un millor futur, pensament en clau  econòmica, és egoista i errat de base doncs els estem condemnant a un futur més pesat i amarg a ells i als seus descendents. Arribat el moment hauran de mantenir una societat envellida. Seran una minoria i les probabilitats de ser superats, engolits i eliminats per la història serà més garantia que possibilitat. Diguem-ho més clar, ens estem referint senzilla i planament a la fi d'Europa, perquè aquesta societat de vells s'enfrontarà a la immigració existent i l'eclosió final de les explosives natalitats del Magreb i resta d'Àfrica, principalment. Això és el que espera als nostres escassos descendents com no es posi remei. Esperem que la cruesa expressada serveixi d’avís als més, que no solen fer extrapolacions ni pensar, com a molt, més que en la propera generació, en qualsevol cas, de la dels seus néts no passa.
 

Exposem a continuació uns gràfics de la “evolució” de la natalitat a Espanya, serveixen també com a model general del que està passant a tota Europa

 

Com s’acostuma a dir una imatge, imatges en aquest cas, val més que mil paraules. La piràmide dels anys setanta mostra una societat amb un creixement natural. La piràmide del 2007, solament 37 de diferència, mostra a les clares la manca de fills. Malgrat això l'extrapolació de la tendència actual, si no s'agreuja encara més, i encara que sembli mentida ho està fent, ens porta al següent gràfic.

Com es pot observar, la part més ampla va pujant i pujant fins al límit. Curiosament l'última extrapolació sembla tenir forma de taüt. En altres paraules, la primera és normal, la segona aveïna la catàstrofe però encara manté la “normalitat” aparent de la societat ja que el gruix poblacional està en edat “productiva”, la tercera és la catàstrofe  que arriba gairebé de sobte   ( quan en pocs anys tot el gruix productiu es jubila o hauria de jubilar-se ) i sense pal·liatius. Esmentem tanmateix que les piràmides no reflecteixen distinció entre els nascuts “de casa” i els immigrants, en conseqüència, la realitat és segurament pitjor.

Doncs bé, aquesta curta exposició recolzada per tres senzills gràfics i que representa amb claredat a on ( no ) anem és sabuda per les nostres classes dirigents des del mateix començament del problema, aproximadament principis dels 80. La seva posició sobre aquest tema l'estem sofrint des de fa ja dècades. Quan va començar a minvar la natalitat no es va prendre cap mesura, ans al contrari, eren els temps de la primera llei de l'avortament, una llei que si bé seguia mantenint-lo fora de la llei i solament el tolerava en tres casos, malformació, violació i perill per a la mare, es va convertir gràcies al tercer supòsit i les seves interpretacions de “perill psicològic” en un autèntic tot s’hi val. El que ha passat després fins arribar als nostres dies és per tots conegut, més avortament i més immigració (en realitat està relacionat encara que no com els polítics ens ho expliquen sinó en un sentit més trist, el d'un poble que majorment es deixa morir. No té fills i tolera la immigració sense fre. Combinació letal) proposta també com a demografia de substitució pels mateixos governants. Tot això afavorit per una dreta que volia mà d'obra barata, no oblidem que van ser ells els detonadors del fenomen immigratori, i una esquerra amb la seu “bonisme” pudent. Tots dos, això sí, amb un clar sentiment etnomasoquista que prefereix sempre els de fora enfront els de casa.
En 30 anys de bogeria solament un escàs temps de suport a la natalitat, ridícula i sense solució de continuïtat, tallada d'arrel, excepte para les rendes més baixes que en resum són els immigrants que no declaren res, als primers símptomes de les crisis.

Per tot això i per sobre d'unes altres que puguin semblar més “importants”, urgeixen mesures de suport a la natalitat i no solament en forma de diners, és necessària la creació de tot un entramat social de suport a la mare, ja sigui casada o soltera. Cap dona haurà de veure en  l'avortament més que un crim contra ella mateixa i de la comunitat de la que forma part. Cap dona quedarà desemparada davant un embaràs no desitjat, al contrari rebrà de l'estat TOT tipus de suports per tenir a la seva descendència en total llibertat i garantia d'un futur. Les famílies hauran de rebre ajudes que correspondran a la manutenció dels fills. Dit en altres paraules doncs no és el moment d'exposar tot el que ha de fer-se en forma detallada, MAI l'estat permetrà que les condicions econòmiques dels progenitors es converteixin en un problema.

Naturalment i tornant al principi de l'article, les nostres propostes i tot el que impliquen no tenen cabuda en l'actual sistema polític liberal ni els valors que el sustenten, fa falta un canvi radical i ràpid perquè els fills tornin a ser vistos com el que realment són, EL FUTUR I GARANTIA DE  LA  NOSTRA SUPERVIVÈNCIA COM A POBLE. Enfront d'això, repetim, tot la resta són nimietats.

D. Julià

Delegació Barcelona PxC

Reunió informativa de les JIxC a Girona

07/04/2012
Ahir va tenir lloc una important reunió informativa de les Joventuts Identitàries per Catalunya de la província de Girona, on el delegat juvenil gironí, Sergio Conce, juntament amb Enric Juan, van informar als assistents vinguts de diferents localitats de la província les activitatas on fins ara les JIxC han tingut participació amb PxC, i van exposar les tasques que s'han fet fins ara i les futures activitats previstes per la branca jove del partit. La trobada va acabar amb un 'picapica' i un intercanvi de propostes on es veia reflectat que som necesaris per ser a peu de carrer i poc a poc donar a conèixer la opinió dels joves identitaris, i ser presents en la vida social i política catalana. 

Ayer tuvo lugar una reunión informativa de las Juventudes Identitarias por Cataluña de la provincia de Girona,donde el delegado juvenil gerundense, Sergio Conce, junto con Enric Juan, informaron a los asistentes venidos de diferentes localidades de la provincia las actividades donde hasta ahora las JIxC han tenido participación con PxC, i expusieron las tareas que se han hecho hasta ahora y las futuras actividades previstas para la rama juvenil del partido.. El encuentro terminó con un 'picapica' y un intercambio de propuestas donde se veía reflejado que somos necesarios para estar a pie de calle y poco a poco, dar a conocer la opinión de los jóvenes identitarios, i estar presentes en la vida social y política catalana.